Els Anys 50 - Definicions

La definició de "promotor musical" és...

Un promotor musical té les funcions de controlar les sessions de gravació, guiar i instruir els músics, organitzar i programar els recursos de gravació i el pressupost, i supervisar la gravació, mesca i masterització de les gravacions. També cal destacar que el treball d'un promotor musical pot comparar-se al d'un director de cine en el sentit que el treball del productor és crear, donar forma i modelar una gravació d'acord a la seua visió de l'album. I es pot dir promotr discogràfic, a més.

La definició de "disc d'or" és...

El disc d'or és un reconeixement a un àlbum musical per haver venut moltes còpies. El terme va sorgir als Estats Units, com a premi de la discogràfica RCA per celebrar el milió de discs dels seus grups i cantants. Posteriorment es va estendre a altres països, on la xifra per assolir-lo canvia en funció del volum habitual de vendes, com per exemple:

• Estats Units = 50.000 còpies
• Espanya = 30.000 còpies
• Argentina = 20.000 còpies

I la definició de "doo wop" és...

«Doo-wop» és una onomatopeia, que en català s'acostuma a traduir com a du-du-a, que serveix per designar un gènere musical americà, variant del Rhythm and blues.
Nascut del matrimoni dels ritmes sincopats africans i dels himnes religiosos dels blancs puritans al començament dels anys 1950, el doo-wop és un estil vocal fortament influenciat pel gospel i pels barbershops quartets (quartets de perruqueria). 
És interpretat per grups de cantants negres, generalment al nombre de quatre o cinc : un solista, tenor lleuger canta la melodia, un altre tenor i un baríton segueixen els acords amb "ooh i dels "aah" interromputs de breus cesures de tipus "wop-wop" i un baríton-baix afegeix "doop-doop". 
 Poden ser acompanyats per una base rítmica (piano, guitarra, contrabaix, bateria), fins i tot un saxòfon. 
Les melodies són balades construïdes habitualment sobre els quatre acords de la cadència (I - VI m - II m - V7). 
Pel que fa al contigut, la lletra generalment és sentimental però també pot ser humorística o amb connotació sexual.
Els precursors d'aquest estil són el Golden Gate Quartet, els Ink Spots i The Orioles.
Una altra practica de moda en el doo-wop consisteix a donar als grups noms d'ocells (bird groups) com The Orioles, The Cardinals o The Flamingos.
Entre els més grans èxits del doo-wop, es poden citar Only You i The Great Prentender dels Platters, Earth Angel dels Penguins, Sh'boom dels Chords, Work With Me Annie dels Midnighters i Sincerely dels Moonglows.
L'estil doo-wop va ser extremadament popular al llarg dels anys 1950, paral·lelament als començaments del Rock 'n roll. 
Entre 1960 i 1965, els afroamericans van començar a cantar Soul, però molts grups blancs com els Beach Boys, els Four Season, Dion and the Belmonts o The Tokens van fer evolucionar el doo-wop sota la influència de la música pop britànica.