Síntesi 1/5

En els monestirs del primer mil.lenni cristià l'única música que havia quedat del període romà eren els cants gregorians memoritzats. Llavors, al voltant de l'any 1000 es va donar un gran salt de la memòria al paper: es va començar a escriure a música.Cap altra cultura musical del món ha desenvolupat mai un sistema de notes similar. Als grecs li agradava la música tant com a nosaltres i tenien molta. Desafortunadament, no comptaven amb un mètode fiable per a l'escriptura de la música i només van reviure alguns llibres de textos abstractes. Els músics monàstics dels anys foscos, no tenien ni una pista sobre com sonava la música grega. Sorprenentment, això no va dissuadir del seu intent a força de dolor i errors per construir un sistema musical basat en les teories gregues. El que si tenien era el cant que s'havia desenvolupat com el cristianisme a partir del judaisme. El cant és i va ser en l'Edat Mitjana l'expressió musical de la fe cristiana. No es tracta d'un espiritualisme confús sinó les veritables paraules de les masses: els Salms, els signes i les escriptures. Al segle VII el papa Gregori el Gran d'aquí el nom de cants gregorians ordeno la codificació de tot el repertori de cants de manera que tot el territori europeu cristià cantés el mateix himne seguint el mateix llibre. Això significa que cada nota de cada cant havia de ser apresa de memòria. Estem parlant d'alguna cosa que seria de vuitanta hores de música l'equivalent a memoritzar les obres completes de Beethoven i Wagner sense l'ajuda de partitures. En l'època en què l'emperador romà Carlemany ordeno la codificació i revisió dels cants gregorians del 800 havia començat a sorgir un tosc sistema de gargots i símbols que seria el precursor de l'escriptura musical.Se li denominava esbossos taquigràfics. Per esbrinar exactament que és un esbós taquigràfic hem de visitar el centre de l'imperi romà de Carlemany. Són l'intent primitiu per donar per contorn i forma a la melodia que se suposa que aquesta sobre la lletra. Hi ha una gran varietat d'esbossos. Cada regió d'Europa, pràcticament cada monestir té el seu propi estil d'esborrany..