Els esbossos taquigràfics es pensen que són representacions gràfiques de les senyals manuals i dels gestos que un director utilitza per mostrar als cantants que nota cantar després.
Tenen un defecte funest: mostren la forma de la música que s'està cantant però no indiquen des d'on cal començar ni tampoc com lesdiferents melodies es relacionen entre si.
Això és per al que millor serveixen per recordar una melodia que un ja sap, no per ensenyar per primera vegada.
La insuficiència d'esbossos era un problema per a totes lesabadies i catedrals d'Europa.
Aquesta gran idea va ser una prima línia vermella que actuavacom un to de referència fix al qual s'adheria les notes.
Gràcies a això pots conèixer on comença o on canvia la melodiaobservant on estan situades les notes pel que fa a la línia vermella. El seu nom era Guido Mònaco.
Els membres de cor de Guido que van cantar en aquest edifici van ser les primeres persones que van llegir música en el paper. Que algú pogués cantar una melodia que no hagués sentit abans simplement amb mirar els gargots i punts sobre el paper va serconsiderat com una de les meravelles de l'època.
Guido va escriure dos best-seller medievals sobre el ensenyamentdel cant. El més influent dels dos ho va escriure a Arezzo:Necrologux. Al demostrava que aquest nou mètode lineald'escriptura musical feia que la lectura de les notes fora fàcil i clara.Per tant aquests canvis s'anomenen intervals i Guido trobar unaforma nova de recordar-los. Va ser Guido qui invent l'escalaDo-re-mi que vam tenir de plaer d'escoltar en somriures i llàgrimes.Guido va néixer en Talla. En la part alt de la ciutat s'ha construit un santuari en el seu honor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada