Síntesi 3/5

La seva cançó, Ut queant laxis, la que utilitzava Guido per ensenyar a cantar al seu cor, no era tan fàcil de memoritzar. Els noms Ut-re-mi-fa-sol-la eren les silabas de cada paraula llatina d'aquest memorable himne. Cadascuna de les frases comença amb una nota diferent i les notes estan disposades en ordre ascendent, de greus a agudes. Per tal d'ajudar els cantants amb el nou sistema Ut-re-mi fins i tot invent un truc pel qual cada un dels artells dels dits de les mans representava una nota diferent de l'escala. Es anomeno la mà guidoniana. El que Guido intentava fer era reduir l'aprenentatge dels cants gregorians de 10 anys a 1.Guido preparo el camí perquè sorgís un tipus diferent de músic: els compositors que van crear una tecnica de dues melodies simultanies o contraposades. Despres van trigar 200 anys en afegir una tercera linia vocal i ,més tard. 150 anys per posar una altra quarta. El Miserere, obra que va adoptar aquesta estructura, va ser considerada pel Papa com massa potent i perturbador i va decretar que només ho cantaria el seu propi cor un cop l'any. Hi va haver un jove de 14 anys que amb només escoltar una peça musical una vegada podia tornar a escriur-la en solament 15 minuts. I aixó va fer amb el Miserere, copiar ilegament l'obra fora de Roma. Aquest noi es deia Wolfang Amadeus Mozart.